En les últimes dècades, la societat espanyola està experimentant importants canvis en les dinàmiques de convivència i interacció social entre les persones que afecten al comportament i a l’estructura familiar. Malgrat aquests canvis han aportat millores que han requerit que les persones modifiquin molts dels seus patrons de comportament per aconseguir adaptar-se als nous reptes socials. De vegades, aquest procés no ha resultat fàcil i les relacions s’han complicat entre pares, mares i fills/es i educadors.
El consell d'Europa defineix la PARENTALITAT POSITIVA com el "comportament dels pares que es basa en l'interès superior del nen, en la seva cura i el foment de les seves capacitats, evitant la violència i donant-li reconeixement i orientació a partir d'unes pautes que permetin el seu ple desenvolupament".
La parentalitat positiva intenta desenvolupar competències per avançar i millorar amb els fills, filles i amb les parelles
Les dades de recerca científica obtinguts en les últimes dècades, avalen la significativa influència que el context familiar exerceix en el desenvolupament psicològic de les persones; la psicologia i altres ciències socials i de la salut han identificat els mecanismes d'aquesta influència i, sobretot, han mostrat quines són aquelles variables que resulten claus per a potències des de la família la felicitat i la salut mental dels seus integrants.
Existeix un ampli consens que els pares influeixen en forma decisiva en el desenvolupament i acompliment del nen. Moltes de les destreses que els nens adquireixen depenen fonamentalment de la interacció amb els seus cuidadors, així com dels quals els envolten. De fet, la qualitat parental que rep un nen es considera el principal factor de risc modificable que contribueix al desenvolupament dels problemes emocionals i conductuals dels nens. La interacció pares-fills afecta diverses àrees del desenvolupament, incloent l'autoestima, el rendiment acadèmic, el desenvolupament cognitiu i la conducta.
Una paternitat responsable i receptiva està lligada a emocions positives en els nens; per contra, brindar menys suport o bé viure una paternitat problemàtica es relaciona amb nens amb actituds negatives o agressives. Més específicament, s'ha assenyalat que la disciplina exercida en forma irracional o amb paràmetres rígids i inconsistents, així com la falta de preocupació i de participació dels pares incideix decisivament en el desenvolupament dels problemes conductuals infantils.
Alguns trets de personalitat dels pares i mares, estan associats a la bona parentalitat i permeten, precisament, desenvolupar una psicoeducació positiva:
- L'optimisme realista
- La creativita amb dosis d'insertesa
- Sentit de l'humor davant d'una vida que té dolor i malestar
- El flux o sensació vital de fluïdesa
- La intel·ligència emocional per tal de poder entendre els altres i un mateix
- La resiliència o capacitat de sobreposar-se als esdeveniments adversos i traumàtics que segurament viurem
L'optimisme és, per tant, un dels trets claus de la PARENTALITAT POSITIVA.
